diumenge, 4 d’abril del 2010

TIEMBLA SAN DIEGO!

Ja se que, cronològicament no toca aquest post, però considero important el tema com per donar-li prioritat, i es que si no ho explico ara, amb la meva lentitud, possiblement ho expliqui dintre de dos anys :$.

I es que si, ja he viscut un terratrèmol i la cosa, es que m’he cagat viva. Suposo que no m’enrecordo d’haver viscut cap i, per això, no estic acostumada a patir aquests tipus de regals que ens ofereix la mare naturalesa, però, encara així, es digna d’explicar. A part d’això, la setmana passada, vaig veure un documental del la fi del mon en el 2012, amb el que jo ja m’imaginava que l’Apocalipsi s’havia avançat...

Resulta que durant tot el cap de setmana han estat havent multitud de terratrèmols, però de baixa intensitat. Nosaltres no els hem notat, ja que com molts sabreu, estàvem fem d’exploradores d’Amèrica en el nostre Road Trip Vegas-Grand Canyon, i, per això, ens ha agafat completament desprevinguts.

Eren sobre les 3.40 de la tarda, ja amb la panxa plena i passejant per la casa, quan he començat a notar una cosa molt molt rara. Hem trobava com super marejada, com si estigués en un vaixell, i començo a sentir que les persianes de la meva habitació no paraven de fer soroll. Surto, per veure si es que feia molt de vent, hi veig al patio a la Júlia i el Phil agafant els testos de les plantes amb les dues mans, mentre tota la resta es movia.

La Chanels, que s’havia anat a buscar la laundry, estava al sotterani i jo només pensava que s’havia quedat tancada al ascensor. Resulta que ha vist com tot es movia i ha sortit corrents pel garatge. He sortit al passadís a veure si la veia, i veig l’aigua de la piscina que s’estava sortint, com en onades i he notat com es movia el terra sota els meus peus... K Al.lucinant!

No puc dir, exactament, quan a durat, però que no han sigut 3 segons això si que ho puc garantir. M’he posa’t a veure les noticies i tampoc eren molt clars, perquè tot just acabava de passar, però la idea anava d’entre uns 15 a uns 30 segons, l’epicentre a Mexicali, encara que també hi ha hagut una altre a la Baja Califòrnia. I les magnituds, uns deien 6.9 i els altres 7.2. Tenint en compte que el terratrèmol de Haiti, van ser 7.0 ja os ho podeu imaginar. Per sort, això no es casi el tercer mon i pel que he vist, únicament ha hagut un mort i algunes destrosses de diferents magnituds.

Ara que tot a passat, em ric de l’ho nerviosa que m’he arribat a posar, però entre la novetat de l’assumpte i la confusió de no saber que està passant, m’he cagat del tot. Però encara que els californians estan molt acostumats, i que el Phil em mirava aguantant-se el riure, dient-me “Welcome to California”, també s’han quedat una mica trasbalsats, i es que feia molt que no notaven un de tan gran. Però després de tot, sempre es pot convertir en una historieta més que penjar al post J.

Parlant amb una de les Scissors Sisters (les veïnes), em comentava que just abans del terratrèmol, s’hi havia ficat a fer UVA, i que a sobre ella ho ha notat des de dintre. A sobre era la seva primera vegada dintre d’una maquina d’aquestes i ja estava una mica acollonada de per si... osigui que imagineu.
I es que després de patir, a San Diego, tormentes varies amb una caiguda d'un arbre a la meva isntal.lació elèctrica (i quedar-me, conseqüentment, sense electricitat durant 24 hores), un canvi de marees (molt molt petit tsunami) a les platges de La Jolla pel terratrèmol de Xile, una alerta de huracà a Bahames (amb la suspensió del meu vol de tornada a Califòrnia) i aquest últim terratrèmol, em sento preparada per tornar a Barcelona, que, encara que neva, em sento molt més segura.

Per finalitzar, us passo un article que he trobat per internet, que explica una micona del terratrèmol, per que l’interessi es clar, que aquí re es obligatori.

Bueno nanos, que consti que he penjat dos posts en menys de 24 hores, i es que encara estic flipant amb la gran hazaña, però que sapigueu que ja estic fornejant uns quants més. Com sempre, espero que us agradi... cuideu-vos molt i molts petons!

UN NOU MEMBRE A LA FAMILIA.

Jaaaaaa! Ho se que la lentitud és la meva característica bàsica i si ho barregem amb l’actitud vaga que m’envolta, ens dona com a resultat que porto sense escriure unes quantes setmanes i es que... com sempre us dic, la vida d’europea de vacances a San Diego no em deixa temps ni de llimar-me les ungles, però pels que realment seguiu el blog, he fet una sèrie de propòsits pel 2010: Menjar menys, aprimar-me una mica, deixar de visitar els fast-food (ja se, sona una mica monotemàtic, però la Peggy Sue esta ansiosa de protagonisme) i escriure més al blog. He de dir que, ho sento molts, però no apostaria re a que aconsegueixi cap de totes! :(

Bueno, com us comentava, tinc una nova noticia que donar-vos, encara que va passar fa bastant temps i molts de vosaltres ja sabreu de la seva existència. I és que tenim un membre nou a la família. Es tracta d’un Guinea Pig, el que ve a ser una cobaya vamos! Encara que nosaltres ens referim, amb molta dulçura, com la rata. Es tracte d’un mascle que vam comprar per 25$, amb un tamany normal (menys d’un pam), un comportament entranyable i un pèl a tres colors i una mica despentinat que ens va fer enamorar-nos d’ell.

Però, em creat un monstre: Actualment, es una rata del tamany de casi dos pams, el cabell s’ha convertit en una espècie de stil punk, deixant pèl a tot arreu, més semblant al d’un gat que al d’una cobaya, mossega a mala llet, pixa i caga d’una forma sobrehumana i menja diàriament el triple del seu pes (inclús s’ha menjat la seva pròpia casa).

La Juli diu que és un cobaya en plena adolescència, però jo crec que és una puta rata mimada i consentida. Només us dic que va tenir regal de reis...

Per últim, una de les coses més important: El nom. Després de molt pensar, vam decidir que havia de tenir un nom amb característiques catalanes, dons bé, així va ser. El seu nom es Pamto i l’origen del nom és Pa Amb Tomàquet.

Apa, disfruteu amb les fotos de la nostra rata! ;)

A la segona foto, podeu veure tots els accessoris del Pamto (riu-te tu dels accessoris de la Barbie). A la següent, el que va quedar de la seva casa, després de menjar-se-la en un atac de gana (a la quarta podeu veure com era la casa original). A les dos centrals, i les dos del mig de l’última línia, podeu veure com a canviat de tamany. Si si, un monstre.

Seguidors