ADAPTANT-ME A LA VIDA YANKIE.... OTRA VEEEEEEEEEEEEZ

Bueno, ja estem aquí, van passant els dies, i jo no paro de lluitar contra el jet lag... Aquí ningú m’entén... Tothom es fot amb mi i em diu gossa i vaga, però realment no puc lluitar
contra això... La son en venç i em quedo dormint per les cantonades, intento despertar però hi ha una força superior que em recomana i m'obliga a dormir... A més es aquest sofà.... aquest increïble, fabulós, emocionant, enorme, suau i acollidor sofà. No m’ho posa fàcil.

A part d'això, la meva panxa està ressentida... tantes coses estranyes afecten a la meu petit estómac: lambrusco, cerveses, picants, espècies... Deu meu, o perdo l’estómac o, de veritat, es farà invencible. Ja només el tercer dia, vaig acabar vomitant fins l'aigua que vaig veure fa tres dies... Però ja estic una mica millor! Tothom tranquil que bixo malo nunca muere... Només s’arrossega! (by Juju).

Per acabar-ho de rematar, des de que he arribat aquí tinc l'ull de l'úlcera una mica inflat. Hi han dies que em fan més mal i dies en que casi no ho noto, però joder... avui està com una
patata. No em fa molt de mal, però molesta i el problema és que no se que passa. Vull pensar que és el canvi de pressió, alguna al·lèrgia (encara que no en tinc) o que estic cansada (ja ho se, dormo una mitja de 15 hores diàries, però estic cansada). Havia pensat en posar-me una mica de camamilla, però entre que costa un culló trobar-la per aquí i la que trobes et costa 6$ la caixa, i tenint en compte, lo molt catalana que em defineixo, vaig descartar la idea, per raons evidents econòmiques.

Total, espero donar bones noticies dintre d'uns dies, però és que els meu punts febles estan una mica tocats i necessito notar que això canvia, perquè els meus punts forts només surtin a la llum.

Però no només he vomitat i dormit, també hem fet altres coses, com per exemple, 4 dies després d'arribar vam tenir el nostre primer laidiesday. Vam fer una de les coses que més van planejar la Juju i jo durant la pre-experiencia. Ens vam anar a fer una rutilla pel centre comercial de Downtown: El Horton Plaza, una obra d'ingenieria que te la particularitat de tenir diferents nivells molt malament comunicats, de manera que si tu estàs al pis del mig, mires a sota i dius "uaaaaaaaaaaalaaaaaaaaaa, un Forever 21” (una botiga americana que a la rubia i a mi ens encanta), el problema el tens en com baixar. Ja els arquitectes van fer el camí més difícil per poder accedir-hi.

Però bueno, que la cosa es que vam estar a aquesta botiga i llavors vam entendre el perquè del nostre gran viatge! Que roba, que complements... aiii!! En fi, que em desvio, que vam estar tot el dia de compres i vam menjar al ja tant típic "ersitioverde". Fins i tot vam comprar coses per la llar: 6 gots de cubata: 4 dòlars ( 2.66 €), pelador de pomes 1.5$ (1€), 6 plats 5$ (3.30€), 30 perxes 5$ )3.30€), ser unes housewifes de infarto amb estil i glamour i troba els millors xollus de la ciutat, NO TIENE PRECIO!!!

Però a part d'anar a comprar les nostres cosetes, també em fet coses de profit no creieu, com anar a comprar menjar, per suposat compra responsable, acorde a la dieta Juju (odiaré els pèsols la resta de ma vida) i l’estratègia per mantenir a la Peggy sue lo més lluny possible (estratègia que no esta tenint molt d’èxit by the way). La friolera de 140$ ens vam gastar, però como tá el mercao en iuesei!!! En fi, ens vam fer a la idea que era necessari, no?? Però no us penseu, que també vam trobar els nostres xollos eh! Com la sufridora torradora, que ja l'hem amortitzat, que ens va costar 6$ (4€, que son 4 eurooooosss eeeeh).

Bueno, també fem altres coses que no son comprar, que iuesei es consumista de naixement, però que nosaltres (al menys jo) d'agarrada soc un rato. Dons que fem per no gastar diners??, dons veiem la tele.

Ja vaig tenir l'experiència a l'any passat amb la televisió americana; deu meu si hauria de fer un post només per parlar d'això... Osti quina raó, dons re, això no s ho explico, que faré un post nou i així us ho explico tot de cop.

Total que dintre de les altres coses que em fet aquí (a part del tonto i el mandrós), també es troba el veure birres. Deu meu, això es inhumà. Com la gent veu tanta birra aquí a Iuesei?? Us poso em precedents, el divendres a la nit va venir un amic del Phil del seu poble de deep Amèrica, dons entre ell, el Phil, el Xinorri (que no s'anava fins dilluns), la Juju i jo, ens vam cascar sense exagerar més de 20 birres, en escasses 3 hores i mitja. I no vui que penseu que nosaltres vam col·laborar molt, que com a màxim ens vam fotre 3!! O sigui que feu contes...

A més a més, hi han altres costums americanes (o del Phil) que no acabem d'entendre molt bé, com aquesta obsessió de malinterpretar la siesta, com alguna cosa que es fa unes 4 vegades al dia (amb el que està tot el dia dormint), menjar con 32 vegades al dia o que deixin la porta de la casa oberta. Fa un dia, sense anar més lluny, vam arribar a tenir la graciosa experiència de, estant las dues housewifes dormint, la casa sens va emplenar (a les
2 del matí) de ninyatos de 20 anys tots borratxos i fen soroll. Tot te una explicació, eren amics del Phil, però us imagineu a mi sortint en pijama, tota despentinada, amb els ulls enganxats... I el meu glamour?? Aquestes coses no es fan, homeee...

Japi Javi&Luis to ebri badiiii!!!

Bueno com no, i per segon any seguit, aquí estava jo pel Haloweeeeen. Però aquesta vegada (i molt afortunada que em sento), es pot dir que realment m'he trobat a l'esperit del JaviandLuis: em vist disfresses, em sortit i em vist l'ambient e inclús he fet la nostra pròpia carbassa.

Comencem per la carbassa?? Dons això, el Phil, com bon amfitrió, ens va comprar dues carbasses perquè donguessim rienda suelta a la nostra imaginació i després de passar-nos casi dos dies volent fer-les, però sense vèncer a la nostra lluita contra el jet lag i quedant destruïdes al nostre gran sofà, milers de dissenys impossibles, una carbassa destruïda (convertida en cor després), vam fer el que seria la nostra primera carbassa. He de dir, que
l'experiència de fer-la va ser una de les coses més asqueroses que he fet amb ma vida. Fotra la ma dintre d'una cosa que esta plena de fils i pipetes, amb una substància pastosa no entrava dintre dels meus plans. Però com som mujeres todoterreno, vam acabar foten la ma fins al fons i, eh!, Ben mona que va acabar la nena!

Us presento unes quantes fotos perquè podeu contemplar el nostre estil modelant fruites. Per cert, per si no ho havíeu notat o definit... Es tracta d'una carbassa fumada!

A la part d’adalt: A les cantonades la Juju i la Sambi amb la pumpkin fumada. Al centre la nostra cara de tristesa al saber que ens havíem carregat la primera carbassa. A la part d’abaix: A les cantonades la Sambi i la Juju en plena preparació i a sota les pumpkins acabades.

Després de fer les carbassetes, també vam sortir de festa a veure l'ambient que hi havia, però abans d'això ens vam trobar l'ambient a dintre de casa nostra. De cop i volta, veiem una tia (companya de feina del Phil) amb una faldilla per sobre el cul, un escot amb les bubies completament fora i plena de volants. Ens va acabar dient que anava disfressada, segons ella, d'un famós dibuix animat de la tele americana, encara que ho sento però a nosaltres ens semblava més una putilla tirolesa que no un innocent dibuix animat.

Coneixent ja aquest personatge, la seva actitud i la seva indumentària, només em va fer falta sortir una mica de nit, per crear-me la teoria de perquè las Yankies es disfressen per Halloween, i es que es la única manera de vestir-te i comportar-te com un zorrón, sense por a que ningú t'acusi de ser-ho realment.

Però a part de putilles disfressades, lluitant a veure qui ensenyava més cuixa o pit, també la gent te la filosofia de que tothom ha d'anar disfressat, i vaig veure de tot, des de un cubell de withe trash (merda blanca) (era un tiu amb un barril penjant amb dues cordes i un cartell enganxat al barril que posava "withe trash"), a hulk hogan, al tigre de Frosties de Kellogs, una disfressa de beerbong (que es una espècie de joc que utilitzen els yankies per tajar-se, que es composa de tres gots a cada extrem d'una taula i has d'encertar a ficar una bola de ping pong. Si ho aconsegueixes, l'altre equip ha de veure birra), imagineu-vos a un tiu amb una espècie de taula i els tres gots a cada banda... vamos un panorama!

Total, conclusivament parlant, de que serveix Haloween??: Si ets tia, per anar de putilla de incògnit i si ets tiu, per quedar-te amb la penya amb el teva disfressa, però això si, sempre has d'anar borratxo.

SWEEEEEEET HOOOOME CALIFORNIAAAA!!!

Bueno, encara que estic una mica perduda (ja fa gairebé sis mesos que no escric absolutament re i sembla ser que això s'oblida)., suposo que s'haurà de començar pel principi, o sigui que....

Després de casi 20 hores de viatge, sortir a les 5 del matí de Vilassar (mai jomtoun), 2 avions, 5 hores d'espera, ni un piti, molta son i molt síndrome de classe turista, ens esperaven tota la policia de Los Angeles per posar-nos a prova. Deu mes, sabeu el que es sentir-vos com un peixito en una pescateria mentre tots els clients et miren? Dons alguna cosa semblant. Per ells érem chikanitas de la pubredumbre d'Espanya (que em jugo el coll que ni tan sols sabem situar-la en un mapa, tros d'ases) intentant venir aquí a robar la seva "riquesa" (que no parlarem d’economia, però deixa bastant a desitjar). Mirant-nos com si ja haguéssim fet un putu delicte.

Que no es prou haver de dirigir-me a la merda del centre d'Espanya (que em crea al·lèrgia), haver fet el paper de nena rica que la mantindran els seus pares, per passar-me 6 mesos a USA, i aconseguir una merda de visat que únicament em permet fer un putu curs d’anglès de menys de 18 hores??? Però que us penseu que sou?? La primera potència mundial???? Vaaaa, home vaaa!.

En fi, després de casi suplicar tenir que entrar aquest putu país, van arribar milers de preguntes bastant arriscades, per part del personal d’autoritat yankie:

- Portes menjar?
- no (El fuet, els ferrero roche i el pernil no es considera menjar veritat?)
- Porteu tabac?
- Si, un... (Un cartró i mig)
- Porteu una arma explosiva?
- Si, soc la puta cosina de Bin Laden, no m'ho veus al cabell.

En fi, que després de tota aquesta puta paridosa peli de terrorisme i patriotisme, ens van deixar passar, només amb una idea al cap. És la tercera vegada que trepitjo aquest país i juro que serà l'última... putus yankies...

Però bueno, després de tanta hipocresia i mentires, ens esperava la part romàntica de l'assumpte. Allà estava Phil. Allà estava Júlia i jo sentia una dolça melodia de violins de fons mentre s’abraçaven...I una merda... segur que sonava Queen o inclús Metallica jajaja. Però si que va ser molt maco, els dos abraçats i jo aguantant els rams de flors, perquè si si. ens va portar un ram de flors per cadascuna (i no es maco això??). La veritat és que no puc dir que tots els yankies siguin igual de capullus, subnormals, prepotents i patriòtics. Bueno, això últim si, que a patriòtic al Phil ningú el guanya.

Però el viatge tampoc acabava aquí, després ens esperàvem 2 hores de viatge en cotxe fins San Diego, dos hores morta de gana i lluitant contra el jet lag, sentint a la Júlia cada dos per tres. "Saaaaaaaaaaaaaaaaaaanvi, si jo lluito tu lluites" jajajaja. Total, que després del "passeig" en cotxe vam arribar al que seria la nostra llar en els pròxims 6 mesos... Hogar, dulce hogar!. Bueno o alguna cosa semblant. No vaig poder veure fins dos dies després de quin color era el terra de l'apartament. Si no hi havien 50 caixes al terra no hi havia ni una. El Xinorri (pels que no ho coneixeu, era el company de pis del Phil, amb el que vam marxar a Las Vegas l’última vegada que vam estar la Ju i jo en aquest país. Per qui el coneixeu... si, si, exacte, el paranoic, egocèntric, gilipolles i patètic. Eiiii! Veig que teniu memòria).Dons això, el Xinorri, ha tingut un cop d’inspiració i una de les millors idees de la seva vida i ha decidit tornar cap a casa seva, ni més ni menys que a Michigan, allà on no hi ha re.

Total, després d'esquivar totes les capses i no morir en l'intent, vam arribar al que seria un dels llocs més estimats de la casa: El petit pati!. He de explicar, que és el lloc més estimat de la casa, ja que allà i, només allà, es pot fumar. Aiiii! Els americans i les seves grans idees i lleis, i es que, aquí estar prohibit fumar a dintre de la TEVA PRÒPIA CASAAAA! Però això si, si tens una pipa i tens Marihuana, tu et pots sentar al sofà i fumar-te-la fins pillar el globus de ta vida, perquè clar, com es herba cremada....

Doncs... per on anava... a si. Dons una vegada al petit pati, vam celebrar la nostra Welcome Party: tres convidat, molts pitis, 2 ampolles de lambrusco i altres coses... Desgraciadament, la festa no va durar molt... al menys per la meva part, vaig caure rendida i vaig dormir durant unes 12 hores seguides. Suposo, que l'altre part del clan va continuar la seva festa privada... Buffff, millor sense detalls!!

Bueno l'apartament per això genial eh! És tipus Melrose Place, amb les seves figuretes artístiques en mig del vecindari, la seva piscina (a la qual no li toca mai el sol), la seva sala de laundry (a 1.25$ l’ús de la rentadora + assecadora) i uns veïns de l’ho més peculiar.

El pis també és una monada una cuina (amb rentavaixelles eh!!), una habitació amb un llit de matrimoni i uns armaris amb mirall (dels que deu tenir la Paris Hilton a la seva residència de tardor), un lavabo per mi soleta i un leaving room amb un sofà.... oiiiii, deu meu, quin sofà. No he vist una cosa igual em ma vida. Súper graaaan, súper llaaaarg, súper aaaample... Impactant!

D’esquerra a dreta i d’alt a abaix: La còmoda (que m’encanta) que he heretat del Phil amb un colló de marques surferes i de skaters. El nostre petit gimnàs (fotut en mig del menjador). La meva habitació. Una vista del saló amb el menjador al fons de la foto. El menjador (amb els miralls psicodèlics). La cuina (No busqueu més, es així de petita). L’habitació de la Juju (Recollida?? Jajaja). L’impactant e increïble sofà. El detallet que tinc a la meva habitació per recordar l’equip dels meus amors (bufanda de la final del Barça contra el Shakhtar del 28-08-09, asies wea!!). El nostre petit altar en homenatge a les Single Ladies (les nostres nenes a les que trobem molt a faltar). I el nostre “gran” petit patio.

A part d'això, i com us comentava, també tenim veïns, com dos veïnes lesbianes (a partir d'ara les scissors sister), que es passaran les pròximes dos setmanes, fen soroll, movent mobles, fent forats... en fi, tocant els collons, per no parlar de les fetes que es foten, joooeeeer, vaja crits nanus. D'això també em reservo els comentaris escabrosos (per això si que he utilitzat els teus taps Víctor, gràcies solet!) i, a més, pel que diu el Phil, ja podem tenir cura, perquè no l'hi estranyaria existències de proposicions indecents...Seguiremos informando.

A més la meva habitació té una finestra que dona directament al passadís principal del grup d’apartament, de manera que també em trobo amb els veïns que es dediquen a córrer a les 4.00 del matí o els que es dediquen a petar la xerrada a les 10.00 del matí just davant de la meva finestra...

El barri també està força bé. Una botiga de Donuts oberta 24 hores al dia, una botiga on et fan una espècie de gelat dels sabors que vulguis, amb qualsevol tipo de coses per sobra (xocolata, vainilla, kit kat...) i qualsevol sirop a sobre (maduixa, xocolata...), però això si, com posa a la botiga es light, un Starbucks i dos supermercats, un davant de l’altre (visca la competència).

D’esquerra a dreta i d’alt a abaix: El meu Starbucks on em poso jo amb el meu cafè gegant a prendre el sol cada matí. La piscina, famosa per la seva obscuritat. La botiga de iogurts 24 hores. La font que decora els nostres apartaments (molt romàntica!!). El dos supermercats un davant de l’altre (un Vons i l’altre Albertson). I la botiga de donuts (i també croissant de mantega) obert 24 hores.

P.D.: Veig que les fotos sorten pixelades. No se com arreglar-ho-. De totes maneres es penjaran les fotos en el feisbuu, com sempre. Que ho disfruteu... o no!

INTRODUCCIÓ

Hola a tots de nou!

Aquesta petita introducció, esta feta per explicar i posar en situació, tant el viatge com el canvi de blog, a tots els que estiguin disposats a llegir la segona entrega de les meves aventures, aquesta vegada acompanyada.

La primera raó es per explicar als que sabien que marxava, però no en quines condicions, quin és el tipus de viatge i quin és el seu objectiu.

Per començar no te res a veure amb el viatge anterior, ni és un camí de creixement personal, ni és una temporada de meditació, ni és un procés per millorar el meu anglès (encara que no m’anirà malament, que tinc molt a refrescar)... És un viatge definit com un Living Las vegas (Però amb dos diferencies: no tinc com objectiu morir i la ubicació es a San Diego). És un viatge en el que vinc a disfrutar, a viure el meu somni i a cremar el meu últim cartutxu de joventut (alguns de vosaltres ja sabeu del núvol (fet de crisis) que m'acompanya des de que vaig fer els 25). I perquè no? Qui no desitja prendre's 6 mesos de vacances al lloc on sempre havia somiat viure: Golden Califòrnia.

A més ho he fet de la millor manera possible, amb un tros de dona (tu te merece ezo i muxo má!) com és la Juju. D'aquí també ve el nou nom del blog, ja que si és una experiència compartida, ja no pot ser el pesulet (que en pau descansi!).

A part hauria de presentar a l’altre personatge de la història. En Phil! Personatge pintoresc que s’ha convertit en el novio de la Juju. A part de ser important per això, també serà el nostre company de pis e introductor a la nostra vida yankie (for sencond time)... quina pooooor! Jajaja. Però també he de dir que es un tros de pa i encara que tingui trets yankies (molt marcats) és molt bona persona.

Em trobo en deute de dir, que no trobareu (o això espero) problemàtica social i personal com a l'últim blog, sino les 1001 aventures de dos "mujeres digna d'admirá" a la bonica, assolellada i calorosa ciutat de San Diego. No obstant, tal i com soc jo, no crec que aquest viatge sigui pla i sense problemes (tot sabeu que tinc una taca negra que m'acompanya) però intentarem explicar, com intento fer sempre, de la forma més "tània" i humorística possible.

La veritat es que al principi no anava a escriure més en el blog, i la veritat es que quan vaig arribar aquí (a mi bella Califòrnia) em sentia una mica buida per posar-me a escriure de nou, però m'he sorprès al sentir a gent que em deia que tornés a escriure, i encara que se que molts ni ho recorden ni ho van llegir mai, em dirigeixo a qui encara estigui interessat en viure les segones aventures del pesulet ... a ells va dedicat aquest blog, gràcies per fer-me sentir que faig alguna cosa que us crea il·lusió e interès! ;).