UN NOU MEMBRE A LA FAMILIA.

Jaaaaaa! Ho se que la lentitud és la meva característica bàsica i si ho barregem amb l’actitud vaga que m’envolta, ens dona com a resultat que porto sense escriure unes quantes setmanes i es que... com sempre us dic, la vida d’europea de vacances a San Diego no em deixa temps ni de llimar-me les ungles, però pels que realment seguiu el blog, he fet una sèrie de propòsits pel 2010: Menjar menys, aprimar-me una mica, deixar de visitar els fast-food (ja se, sona una mica monotemàtic, però la Peggy Sue esta ansiosa de protagonisme) i escriure més al blog. He de dir que, ho sento molts, però no apostaria re a que aconsegueixi cap de totes! :(

Bueno, com us comentava, tinc una nova noticia que donar-vos, encara que va passar fa bastant temps i molts de vosaltres ja sabreu de la seva existència. I és que tenim un membre nou a la família. Es tracta d’un Guinea Pig, el que ve a ser una cobaya vamos! Encara que nosaltres ens referim, amb molta dulçura, com la rata. Es tracte d’un mascle que vam comprar per 25$, amb un tamany normal (menys d’un pam), un comportament entranyable i un pèl a tres colors i una mica despentinat que ens va fer enamorar-nos d’ell.

Però, em creat un monstre: Actualment, es una rata del tamany de casi dos pams, el cabell s’ha convertit en una espècie de stil punk, deixant pèl a tot arreu, més semblant al d’un gat que al d’una cobaya, mossega a mala llet, pixa i caga d’una forma sobrehumana i menja diàriament el triple del seu pes (inclús s’ha menjat la seva pròpia casa).

La Juli diu que és un cobaya en plena adolescència, però jo crec que és una puta rata mimada i consentida. Només us dic que va tenir regal de reis...

Per últim, una de les coses més important: El nom. Després de molt pensar, vam decidir que havia de tenir un nom amb característiques catalanes, dons bé, així va ser. El seu nom es Pamto i l’origen del nom és Pa Amb Tomàquet.

Apa, disfruteu amb les fotos de la nostra rata! ;)

A la segona foto, podeu veure tots els accessoris del Pamto (riu-te tu dels accessoris de la Barbie). A la següent, el que va quedar de la seva casa, després de menjar-se-la en un atac de gana (a la quarta podeu veure com era la casa original). A les dos centrals, i les dos del mig de l’última línia, podeu veure com a canviat de tamany. Si si, un monstre.