Bueno, ja estem aquí, van passant els dies, i jo no paro de lluitar contra el jet lag... Aquí ningú m’entén... Tothom es fot amb mi i em diu gossa i vaga, però realment no puc lluitar
contra això... La son en venç i em quedo dormint per les cantonades, intento despertar però hi ha una força superior que em recomana i m'obliga a dormir... A més es aquest sofà.... aquest increïble, fabulós, emocionant, enorme, suau i acollidor sofà. No m’ho posa fàcil.
A part d'això, la meva panxa està ressentida... tantes coses estranyes afecten a la meu petit estómac: lambrusco, cerveses, picants, espècies... Deu meu, o perdo l’estómac o, de veritat, es farà invencible. Ja només el tercer dia, vaig acabar vomitant fins l'aigua que vaig veure fa tres dies... Però ja estic una mica millor! Tothom tranquil que bixo malo nunca muere... Només s’arrossega! (by Juju).
Per acabar-ho de rematar, des de que he arribat aquí tinc l'ull de l'úlcera una mica inflat. Hi han dies que em fan més mal i dies en que casi no ho noto, però joder... avui està com una
patata. No em fa molt de mal, però molesta i el problema és que no se que passa. Vull pensar que és el canvi de pressió, alguna al·lèrgia (encara que no en tinc) o que estic cansada (ja ho se, dormo una mitja de 15 hores diàries, però estic cansada). Havia pensat en posar-me una mica de camamilla, però entre que costa un culló trobar-la per aquí i la que trobes et costa 6$ la caixa, i tenint en compte, lo molt catalana que em defineixo, vaig descartar la idea, per raons evidents econòmiques.
Total, espero donar bones noticies dintre d'uns dies, però és que els meu punts febles estan una mica tocats i necessito notar que això canvia, perquè els meus punts forts només surtin a la llum.
Però no només he vomitat i dormit, també hem fet altres coses, com per exemple, 4 dies després d'arribar vam tenir el nostre primer laidiesday. Vam fer una de les coses que més van planejar la Juju i jo durant la pre-experiencia. Ens vam anar a fer una rutilla pel centre comercial de Downtown: El Horton Plaza, una obra d'ingenieria que te la particularitat de tenir diferents nivells molt malament comunicats, de manera que si tu estàs al pis del mig, mires a sota i dius "uaaaaaaaaaaalaaaaaaaaaa, un Forever 21” (una botiga americana que a la rubia i a mi ens encanta), el problema el tens en com baixar. Ja els arquitectes van fer el camí més difícil per poder accedir-hi.
Però bueno, que la cosa es que vam estar a aquesta botiga i llavors vam entendre el perquè del nostre gran viatge! Que roba, que complements... aiii!! En fi, que em desvio, que vam estar tot el dia de compres i vam menjar al ja tant típic "ersitioverde". Fins i tot vam comprar coses per la llar: 6 gots de cubata: 4 dòlars ( 2.66 €), pelador de pomes 1.5$ (1€), 6 plats 5$ (3.30€), 30 perxes 5$ )3.30€), ser unes housewifes de infarto amb estil i glamour i troba els millors xollus de la ciutat, NO TIENE PRECIO!!!
Però a part d'anar a comprar les nostres cosetes, també em fet coses de profit no creieu, com anar a comprar menjar, per suposat compra responsable, acorde a la dieta Juju (odiaré els pèsols la resta de ma vida) i l’estratègia per mantenir a la Peggy sue lo més lluny possible (estratègia que no esta tenint molt d’èxit by the way). La friolera de 140$ ens vam gastar, però como tá el mercao en iuesei!!! En fi, ens vam fer a la idea que era necessari, no?? Però no us penseu, que també vam trobar els nostres xollos eh! Com la sufridora torradora, que ja l'hem amortitzat, que ens va costar 6$ (4€, que son 4 eurooooosss eeeeh).
Bueno, també fem altres coses que no son comprar, que iuesei es consumista de naixement, però que nosaltres (al menys jo) d'agarrada soc un rato. Dons que fem per no gastar diners??, dons veiem la tele.
Ja vaig tenir l'experiència a l'any passat amb la televisió americana; deu meu si hauria de fer un post només per parlar d'això... Osti quina raó, dons re, això no s ho explico, que faré un post nou i així us ho explico tot de cop.
Total que dintre de les altres coses que em fet aquí (a part del tonto i el mandrós), també es troba el veure birres. Deu meu, això es inhumà. Com la gent veu tanta birra aquí a Iuesei?? Us poso em precedents, el divendres a la nit va venir un amic del Phil del seu poble de deep Amèrica, dons entre ell, el Phil, el Xinorri (que no s'anava fins dilluns), la Juju i jo, ens vam cascar sense exagerar més de 20 birres, en escasses 3 hores i mitja. I no vui que penseu que nosaltres vam col·laborar molt, que com a màxim ens vam fotre 3!! O sigui que feu contes...
A més a més, hi han altres costums americanes (o del Phil) que no acabem d'entendre molt bé, com aquesta obsessió de malinterpretar la siesta, com alguna cosa que es fa unes 4 vegades al dia (amb el que està tot el dia dormint), menjar con 32 vegades al dia o que deixin la porta de la casa oberta. Fa un dia, sense anar més lluny, vam arribar a tenir la graciosa experiència de, estant las dues housewifes dormint, la casa sens va emplenar (a les
2 del matí) de ninyatos de 20 anys tots borratxos i fen soroll. Tot te una explicació, eren amics del Phil, però us imagineu a mi sortint en pijama, tota despentinada, amb els ulls enganxats... I el meu glamour?? Aquestes coses no es fan, homeee...
contra això... La son en venç i em quedo dormint per les cantonades, intento despertar però hi ha una força superior que em recomana i m'obliga a dormir... A més es aquest sofà.... aquest increïble, fabulós, emocionant, enorme, suau i acollidor sofà. No m’ho posa fàcil.
A part d'això, la meva panxa està ressentida... tantes coses estranyes afecten a la meu petit estómac: lambrusco, cerveses, picants, espècies... Deu meu, o perdo l’estómac o, de veritat, es farà invencible. Ja només el tercer dia, vaig acabar vomitant fins l'aigua que vaig veure fa tres dies... Però ja estic una mica millor! Tothom tranquil que bixo malo nunca muere... Només s’arrossega! (by Juju).
Per acabar-ho de rematar, des de que he arribat aquí tinc l'ull de l'úlcera una mica inflat. Hi han dies que em fan més mal i dies en que casi no ho noto, però joder... avui està com una
patata. No em fa molt de mal, però molesta i el problema és que no se que passa. Vull pensar que és el canvi de pressió, alguna al·lèrgia (encara que no en tinc) o que estic cansada (ja ho se, dormo una mitja de 15 hores diàries, però estic cansada). Havia pensat en posar-me una mica de camamilla, però entre que costa un culló trobar-la per aquí i la que trobes et costa 6$ la caixa, i tenint en compte, lo molt catalana que em defineixo, vaig descartar la idea, per raons evidents econòmiques.
Total, espero donar bones noticies dintre d'uns dies, però és que els meu punts febles estan una mica tocats i necessito notar que això canvia, perquè els meus punts forts només surtin a la llum.
Però no només he vomitat i dormit, també hem fet altres coses, com per exemple, 4 dies després d'arribar vam tenir el nostre primer laidiesday. Vam fer una de les coses que més van planejar la Juju i jo durant la pre-experiencia. Ens vam anar a fer una rutilla pel centre comercial de Downtown: El Horton Plaza, una obra d'ingenieria que te la particularitat de tenir diferents nivells molt malament comunicats, de manera que si tu estàs al pis del mig, mires a sota i dius "uaaaaaaaaaaalaaaaaaaaaa, un Forever 21” (una botiga americana que a la rubia i a mi ens encanta), el problema el tens en com baixar. Ja els arquitectes van fer el camí més difícil per poder accedir-hi.
Però bueno, que la cosa es que vam estar a aquesta botiga i llavors vam entendre el perquè del nostre gran viatge! Que roba, que complements... aiii!! En fi, que em desvio, que vam estar tot el dia de compres i vam menjar al ja tant típic "ersitioverde". Fins i tot vam comprar coses per la llar: 6 gots de cubata: 4 dòlars ( 2.66 €), pelador de pomes 1.5$ (1€), 6 plats 5$ (3.30€), 30 perxes 5$ )3.30€), ser unes housewifes de infarto amb estil i glamour i troba els millors xollus de la ciutat, NO TIENE PRECIO!!!
Però a part d'anar a comprar les nostres cosetes, també em fet coses de profit no creieu, com anar a comprar menjar, per suposat compra responsable, acorde a la dieta Juju (odiaré els pèsols la resta de ma vida) i l’estratègia per mantenir a la Peggy sue lo més lluny possible (estratègia que no esta tenint molt d’èxit by the way). La friolera de 140$ ens vam gastar, però como tá el mercao en iuesei!!! En fi, ens vam fer a la idea que era necessari, no?? Però no us penseu, que també vam trobar els nostres xollos eh! Com la sufridora torradora, que ja l'hem amortitzat, que ens va costar 6$ (4€, que son 4 eurooooosss eeeeh).
Bueno, també fem altres coses que no son comprar, que iuesei es consumista de naixement, però que nosaltres (al menys jo) d'agarrada soc un rato. Dons que fem per no gastar diners??, dons veiem la tele.
Ja vaig tenir l'experiència a l'any passat amb la televisió americana; deu meu si hauria de fer un post només per parlar d'això... Osti quina raó, dons re, això no s ho explico, que faré un post nou i així us ho explico tot de cop.
Total que dintre de les altres coses que em fet aquí (a part del tonto i el mandrós), també es troba el veure birres. Deu meu, això es inhumà. Com la gent veu tanta birra aquí a Iuesei?? Us poso em precedents, el divendres a la nit va venir un amic del Phil del seu poble de deep Amèrica, dons entre ell, el Phil, el Xinorri (que no s'anava fins dilluns), la Juju i jo, ens vam cascar sense exagerar més de 20 birres, en escasses 3 hores i mitja. I no vui que penseu que nosaltres vam col·laborar molt, que com a màxim ens vam fotre 3!! O sigui que feu contes...
A més a més, hi han altres costums americanes (o del Phil) que no acabem d'entendre molt bé, com aquesta obsessió de malinterpretar la siesta, com alguna cosa que es fa unes 4 vegades al dia (amb el que està tot el dia dormint), menjar con 32 vegades al dia o que deixin la porta de la casa oberta. Fa un dia, sense anar més lluny, vam arribar a tenir la graciosa experiència de, estant las dues housewifes dormint, la casa sens va emplenar (a les
2 del matí) de ninyatos de 20 anys tots borratxos i fen soroll. Tot te una explicació, eren amics del Phil, però us imagineu a mi sortint en pijama, tota despentinada, amb els ulls enganxats... I el meu glamour?? Aquestes coses no es fan, homeee...
I de Bahames no expliques re !!!!!!!!
ResponEliminaJajaja!! Que encara no he tingut temps!! Intentare nar amb pressa, però us demano paciència!! Un petunet enoooorme
ResponElimina